Vint-i-cinc anys de trobar-nos, 2012

25ª TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ 

Més de 14.000 persones reivindiquen els programes d’ensenyament en valencià com a base del plurilingüisme educatiu.

25 anys després de la primera Trobada de la Vall d’Albaida, Ontinyent torna a acollir la Festa per la Llengua de la comarca, un acte lúdic i reivindicatiu que ha obert el període de celebracions primaverals d’estima pel valencià i de defensa d’un sistema educatiu de qualitat i públic amb el lema:

“Sí al valencià! No a les retallades!”

Cançó de la trobada 2012:

http://www.goear.com/listen/3d3e425/vint-i-cinc-anys-de-trobar-nos-saul-gomez-soler-sergi-gomez-i-soler

*

Atenció valldalbaidines!
Atenció valldalbaidins!
Una... dihuit... i vint-i-cinc!

Ens trobem cada anyada en un bon lloc de la Vall
xiquets, joves, pares, mestres, que aprenem en valencià,
i en fer festa i germania també teixim nostra veu
per dir fort i amb alegria quin futur ens mereixem.

Vint-i-cinc anys de trobar-nos per cantar pel valencià.
Vint-i-cinc anys estimant-nos i de créixer sent germans.
Tanta gent que és arribada per a donar-se les mans
i tant de camí que espera per guanyar junts el demà.

Bentrobats sou Mariola i estimat Benicadell.
Que passen la Serra Grossa i els Alforins del Ponent.
Els pobles de vora riu i els pobles del Coll de Llautó.
Marquesats i baronies, i els veïns del Buixcarró.

Vint-i-cinc anys de trobar-nos per cantar pel valencià.
Vint-i-cinc anys estimant-nos i de créixer sent germans.
Tanta gent que és arribada per a donar-se les mans
i tant de camí que espera per guanyar junts el demà.

Angelets som, i Dimonis!, som Cabets i som Gegants!
Trebanelles i campanes!, tots som Moros i Cristians!
Som foc en vespra de festa, som com l'aigua del Pou Clar.
La Vall que dansa i avança estimant-se el seu parlar.

Vint-i-cinc anys de trobar-nos per cantar pel valencià.
Vint-i-cinc anys estimant-nos, i de créixer sent germans.
Vint-i-cinc anys de fer rogle, bona terra i millor gent!
I ara toca celebrar-ho! Anem tots cap a Ontinyent!

*

POESÍA INFANTIL: "UN TREN DE NÚMEROS"

Un tren de números

       

Un tren de juguete

subido a los raíles,

viaja por el mundo

"corre ve y dile".

La máquina resopla

echando anillos de humo,

arrastra diez vagones

desde el cero y el uno...

El cero es un rosquillo

que dice "cómeme,"

si tú no te lo comes

yo lo voy a coger.

El uno es un soldado

con una gran nariz,

parece resfriado,

¡amén! ¡Jesús! ¡hachís!. 

 

El dos es un patito

nadando en una charca,

persigue a mamá pata

que se le escapa. 

El tres es un gusano

que trabaja en el circo,

baila sobre su cola

intentando dar un brinco.

                                                    

El cuatro es una silla

que han puesto boca abajo,

si tú quieres sentarte

te va a costar trabajo.

   

El cinco es un policía

un poquito barrigón,

lleva puesta una gran gorra

para que no le dé el sol.

El seis es una guinda

toda vestida de rojo,

con un rabito muy largo

de donde yo la cojo.

El siete es un camino

que no tiene salida,

el coche gira y gira

y se aburre enseguida.

 

El ocho son las gafas

de la abuelita Lulú,

las ha dejado olvidadas,

¿Se las devuelves tú?.

El nueve es un globito

que se ha comprado Juan,

y como lo ha perdido,

llora y llama a su mamá.

  

19 ANYS SOBREMORINT "VICENT ANDRÉS ESTELLÈS"

Només desitjava fer una ressenya humil i senzilla al que és considerat el més gran poeta valencià del segle XX, Vicent Andrés Estellés. El passat, 27 de març va fer 19 anys del seu adéu i encara que no calen cap tipus de recordatoris, ni homenatges, perquè ja és de sobra comprovada la seua eterna existència, compartir amb aquells que encara no han gaudit de la seua tendra poesia unes referències,  segur els enganxaran a apropar-se més a aquest meravellós autor! 

Ara que denotem un gran ofegament en tot el territori de parla catalana per l'existència i futur de la nostra llengua, els regals immortals oferits per gent com Estellés, han de donar-nos la suficient confiança per a saber que no aconseguiran extingir-la!

Horacianes (Vicent Andrés Estellés)

Res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

Cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, 

amb els productes de la terra.

M'agrada molt el pimentó torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,

sinó amb aquella carn mollar que té

en llevar-li la crosta socarrada.

L'expose dins el plat en tongades incitants,

l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal

i suque molt de pa,com fan els pobres,

en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic

del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,

agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,

eucarísticament,me'l mire en l'aire.

de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

cloc els ulls i me'l fot.

EN BUSCA DE LA FELICIDAD

Espero que lo disfrutéis.En busca de la felicidad

View more PowerPoint from YolandaArandaMargarit

Píntame un sueño

Estos son algunos de los diversos cuadros que pintó el pintor español Salvador Dalí. Éste es conocido por sus impactantes imágenes surrealistas que hacen que las personas fijen su atención en ellas y observen el arte que muestra en sus reproducciones artísticas.

Un breve camino por la vida

¡Buenas tardes!

Aquí os dejo un vídeo que se titula "Usa protector solar", es un documental que vimos en una de las clases en la Universidad y que realmente me gustó y por ello, me gustaría compartirlo con todos vosotros.

A lo largo de este vídeo podemos observar imágenes y frases que nos pueden hacer reflexionar sobre el sentido de la vida y los momentos que vivimos con ella. Asimismo, son consejos y experiencias que nos pueden ayudar a lo largo de nuestro camino por la vida, y en los que probablemente nos sintamos identificados.

Espero que os guste.

¡Saludos!

ACTO DE PRESENTACIÓN DEL LIBRO “MUJERES MAESTRAS”

El pasado viernes día 23 tuve el placer de asistir a la presentación del libro “Mujeres Maestras”.

Fue muy gratificante para mí escuchar a Mª Nieves Francés y Maribel Pla, dos maestras de Educación Infantil vocacionales, muy implicadas con su trabajo y que explicaron su motivación para ejercer la docencia. Ambas, al hablar de Ricard, coincidieron con el entusiasmo que transmite tanto en la docencia como en los proyectos que realiza, entre otros, el libro que nos ocupa.

En el acto de presentación también habló Lina Ramírez, educadora de Colombia. Lina, nos explicó que Ricard a través de este libro ha dado voz a las maestras iberoamericanas, para ello, en el camino ha tenido que superar dificultades como la que le ocurrió el día que fueron a entrevistar a su madre, que vive en un lugar de la montaña con un acceso complicado y tuvieron la dificultad añadida de que ese día diluviaba. Lina manifestó que Ricard “se hermanó con la labor y con la identidad de cada una de las maestras que fue conociendo”.

Para finalizar pronunció unas palabras el autor del libro. Ricard Huerta nos dijo que desde hacía años llevaba trabajando con la idea de las identidades de las maestras y que para la realización del libro fue a su encuentro para que le hablaran de los temas que quisieran (no les planteaba preguntas) y a partir de lo que le contaban escribió el libro. Las maestras son de cuatro países, Colombia, Cuba, Uruguay y de Chile. Una característica que une a todas estas maestras es que son desconocidas, según Ricard Huerta nos contó “buscaba maestras que en su día a día hacen que todo funcione”.

Personalmente, sentí tanta curiosidad por saber lo que las mujeres maestras que entrevistó Ricard Huerta le contaron, que me compré el libro y además tuve la suerte de que me lo dedicara.

Os dejo unas fotos de esos momentos y el video de la presentación del libro. !Os lo recomiendo a todos!

Un saludo.

JORNADES SOLIDARIES

Encarada ja la recta final de la gravació del nou disc i encara que se'ns ha tirat el temps damunt, el proper dissabte tornem als escenaris per a presentar el nou disc "a l'ombra de l'obscuritat" que sortirà a finals d'abril.

Aquesta vegada tornarem a Aielo de Malferit (La Vall d'Albaida) on per correspondre al missatge que sempre desitgem compartir, farem un concert solidari on la recaptació de les entrades anirà íntegrament destinada als seus projectes.

Aleshores, vos esperem el proper dissabte dia 24 de març a les 20.30h a l'Auditori d'Aielo.

Entrada: 4 € (en benefici dels projectes solidaris)

Formació: duet.

Si voleu més informació ho podeu consultar a la planta baixa de la universitat, UCV Xàtiva,  ja que allí està el cartell penjant, juntament amb activitats educatives i culturals.

Vos esperem!

ÚLTIMA ESPEMPTA

Després d'uns quants mesos, creant, organitzant, provant i assajant, sembla que el nou projecte arriba a la seua fi.

Hem aportat tot allò que bonament sentíem i creiem convenient. Hem adequat un nou so, aproximat al directe i amb la intenció de que l'essència no es perda en cap tipus de formació amb la que oferim els concerts.

 Hem continuat amb una finalitat semblant respecte a les temàtiques. Cançons que parlen amb un sentit de rebutjar tot allò que vaja en contra de la llibertat i els drets humans. I hem intentat fer que la manera d'expressar-nos mitjançant la música esdevinga molt dolçament, per compensar la crueltat del moment en que vivim.

A tot açò, hem comptat amb la col.laboració d'uns artistes i músics que camuflaran les nostres carències i de segur que vos emocionareu amb cada aportació regalada. Gent com Miquel Gil, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Cris Juanico, Pau Alabajos, Bertomeu, Borja Penalba, formen part del nou treball!!!

A finals de setmana comença la mescla, això vol dir-se que en gravar les veus que ens resten aquesta setmana, la nostra tasca estarà complida. La resta ja no dependrà de nosaltres!

Moltíssimes gràcies a tots per estar prop i esperem que en un parell de setmanes ja puguem concretar la data exacta de la sortida del nou disc.

Programa para crear mapas conceptuales.

Los mapas conceptuales son muy útiles para relacionar conceptos y memorizar contenidos. Mientras se construyen el estudiante desempeña un papel activo puesto que, debe organizar y relacionar los conceptos, lo cual contribuye a su memorización. Es una herramienta básica para los estudiantes porque favorece el aprendizaje significativo, es decir, vincula los conocimientos previos a los nuevos y todos ellos quedan reflejados en la representación gráfica del mapa conceptual.

En la red hay un programa muy fácil de utilizar para hacer mapas conceptuales. Aquí os dejo el link.

http://cmap.ihmc.us/download/index.php

También os dejo el link del manual en castellano.

http://cmap.ihmc.us/Support/help/Espanol/index.html

Espero que os sea útil.

Libro "Mujeres maestras"

Presentación del libro “MUJERES MAESTRAS”
Viernes, 23 de marzo a las 20:00h.
LLIBRERIA LA COSTERA
·
“MUJERES MAESTRAS” - Autor: RICARD HUERTA
·
En el acto se contará con la presencia de Neus Francés (maestra),
Maribel Pla (maestra) y Lina Ramírez (Educadora)


Como estudiante de magisterio, quiero compartir con vosotros/as la buena noticia de la presentación de un libro relacionado con nuestra futura profesión. Considero que asistir a este acto nos puede aportar nuevas perspectivas de lo que implica ser mujer y maestra. ¡No faltéis!

Mujeres maestras es un homenaje a las docentes donde se reflexiona sobre su visión de la realidad humana y laboral a partir de las narrativas personales.

El proyecto “Mujeres maestras” se desarrolla, además, desde el ámbito de la educación artística, acercándose a las identidades del colectivo, averiguando cómo las vemos, cómo se ven ellas mismas. Este libro contiene el testimonio de maestras entrevistadas en Chile, Cuba, Uruguay, España y Colombia que nos cuentan sus trayectorias y su forma de asumir aspectos como la maternidad, el patrimonio, la motivación o las situaciones sociales desfavorecidas.

El libro da voz a la protagonista de una historia llena de entusiasmo, implicación responsabilidad y fortaleza, a la vez que aborda sus sentimientos, sus dudas, sus deseos, la superación de los problemas cotidianos y el trato con el alumnado.

Mujeres maestras es un relato lleno de vida, una nueva mirada al colectivo docente, un documento repleto de esperanza para afrontar el difícil momento actual. Todos tenemos algo que ver con las maestras, y ellas merecen toda nuestra atención.

LAIA A L'INSTITUT DE LES MERAVELLES!!

De segur que tots alguna vegada, i en recordar el nostre pas per l'escola o institut, hem fet comentaris d'alguna malifeta o curiositats sobre algun professor. Alguns els recordem vagament, altres van passar per la nostra aula sense pena ni glòria i d'altres, segurament menys, els recordem d'una manera especial. Són aquells mestres o professors que ens van emocionar, que ens van fer descobrir un fum de coses, que van estar molt a prop de nosaltres, que vam gaudir amb les seues explicacions, que ens van fer viatjar, observar, fer recerca, criticar, pensar, respectar..... Són aquesta mena de mestres els que veritablement mai oblidem.

Josep Alcover és sens dubte un d'aquests professors, un professors de música que no deixa indiferent a ningú. L'alumnat de l'IES Pare Arques de Cocentaina pot estar ben orgullós de tindre aquest ensenyant.
Ha aconseguit entusiasmar el seu alumnat i emocionar-los amb aquest nou projecte. Laia a l'institut de les meravelles és, com diu el professosr Josep M. Sanchis " Un projecte genial, que encoratja la nostra malmesa educació (...) de molta gent que desinteressadament s'implica amb il·lusió per fer que l'educació i els instituts no siguen llocs grisos on es creuen els dits perquè el matí acabe sense cap desgràcia, sinó que siguen llocs on aprendre a treballar junts i a conviure"

LA HISTÒRIA

Laia és una alumna de batxillerat d’un institut qualsevol on les coses transcorren amb la normalitat i la monotonia amb què normalment transcorren les coses. Els professors de l’institut de Laia fan la seua feina, però sense apassionar-se massa (per dir-ho suaument), Laia és una alumna amb una sensibilitat especial i tal vegada per això és precisament ella qui veu una possible eixida per a trencar una mica amb la rutina que l’angoixa.. Lluny dels seus companys adormits i dels seus professors avorrits Laia descobreix que un altre món és possible. Però el món fantàstic no està mancat de perills doncs la Regina de Cors pot glaçar-te d’una mirada o d’un cop de veu. A la fi la pel·lícula no sols és un càntic al treball coral i fet entre tots (genial l’escena del ball final on participen alumnes i professors al pati de l’institut), sinó també a la llibertat individual de cadascú i al respecte per la diferència. En aquest cas cal destacar a parer meu l’escena rodada al Col·legi El Bosco, on un xiquet increïble (Brotons) interpreta a la perfecció el rol de l’alumne obligat a ser com els altres, a fer com els altres. Tot això sense que hi haja mala voluntat en la mestra, sinó només la reproducció dels estereotips que hem après d’altres i que repetim sense pensar (molta atenció a la lletra de la cançó).

Cal destacar ací l’esforç i els magnífics resultats extrets pels alumnes. L’excel·lent veu deBerta Íñiguez, qui no deixa d’aprendre de la mà del cantautor contestà Andreu Valor i que ja ha actuat en molts escenaris importants del Pais Valencià o Barcelona. També la magnífica veu i interpretació de Mario Coloma I el descobriment de la portentosa veu d’Enric Moltó, que se’n surt perfectament en una cançó ben difícil.

Un projecte genial, a crear, en definitiva, perquè segurament la creació és la millor eina de resistència contra aquesta dèria d’eixugar-nos l’avenir, de retallar-ho tot menys els cabells que vertaderament s’haurien de retallar que ni són els nostres, ni són els del nostre futur representat pels nostres alumnes.

http://www.dailymotion.com/video/xltpai_laia-a-l-institut-de-les-meravelles_school

El PEC ideal

El pasado jueves 8 de marzo de 2012 mis compañeras Yolanda, Karen y yo presentamos a nuestros/as compañeros/as el mural que realizamos para la asignatura “Diseño y evaluación de planes de acción educativa”.

En este mural se pueden ver por un lado las características de los PEC de los Colegios en los que mis compañeras y yo realizamos las prácticas y por otro lado, el PEC ideal que nos gustaría que tuviese nuestro colegio.

Como en la foto se puede apreciar, situado a la izquierda dibujamos un lápiz viejo que contiene las características de los tres Colegios en los que hemos estado. A la derecha del mural, hemos plasmado, en un lápiz nuevo, nuestro PEC ideal. En el centro del mural, hemos descrito las características de los PEC de los Colegios en los cuales hemos realizado las prácticas que nos gustaría que tuviera también nuestro PEC ideal.

A través de esta actividad hemos podido apreciar que no eran tan grandes las diferencias entre los PEC de los Colegios que hemos estado y hemos consensuado sin dificultad nuestro PEC ideal.

ANDREU VALOR

Andreu Valor presenta EL NOU DISC:

"A l'ombra de l'obscuritat"

Després del bon resultat del primer treball discogràfic, “En les nostres mans”, l'autor enfronta amb força i il·lusió el seu segon treball discogràfic en solitari "A l'ombrade l'obscuritat".

Han sigut més de cent concerts en dos anys, recorrent bona part del domini lingüístic i aquesta intensitat ha provocat una maduració personal i també com a músic. Aquesta ha sigut la base del nou projecte, la intenció d'agrupar l'essència obtinguda en aquest viatge per afavorir noves lletres i música, sent capaç d'aportar el possible progrés aconseguit.Una cosa no varia respecte a la particularitat de fer cançons, varia la forma de dirigir-se, d’expressar-se i l'enteniment musical, però les temàtiques continuaran sent fidels a la necessitat d'aportar positivisme i canvis a una societat, de vegades, desorientada i sobre tot a obrir els ulls a l’oient per centrar-nos en saber conviure i col.laborar amb aquell més necessitat, més maltractat, més dèbil...

En una situació com l'actual, el moment pot semblar-se obscur, com el títol del nou disc, però si et fixes en el detall, l'obscuritat no pot tenir ombra sense llum, per menuda que siga. Aquesta és la intenció del nou treball, paraules i paraules, melodies i compassos, que puguen possibilitar la millora necessària per al col.lectiu, per tots! Respecte i sentiments.

Que la memòria no s'oblide! ...

A l'ombra de l'obscuritat en escena a l'abril del 2012

La producció d’aquest projecte ha millorat molt l’anterior, gràcies a la involucració de Eduardo Bates (Buenos Aires - Argentina) i Albert Ortega (Alberic).

L’enrequiment musical és notable gràcies a la incorporació de músics com Eduardo Bates, Borja Penalba, Carles Carbonell o Agustí Vidal. La gravació continua absorbint de les possibilitats tècniques per a gravar a distància i disminuir les dificultats d’aquesta. "Agraïr la inestimable col·laboració d’una colla d’amics referents musicals per a Andreu amb els que ha tingut el plaer de cantar uns temes que s’inclouran al disc, que son: Miquel Gil, Cesk Freixas, Cris Juanico, Xavi Sarrià (Obrint Pas) i Bertomeu, al tema Història d’un amor alternatiu.. Feliu Ventura i Pau Alabajos", expresa l'autor.

Exposición de instrumentos

El viernes día 2 de marzo expusimos los instrumentos que preparamos para la asignatura de Música. Para realizarlos el profesor nos indicó que debían de cumplir uno o más de los parámetros del sonido. Resultó una sesión divertida, en la que pudimos participar tocando los instrumentos que presentaron nuestros/as compañeros/as o adivinando los sonidos.

Mi compañera Inma y yo trajimos dos flautas de pan, una con los tubos delgados y otra que realizamos con cañas (tubos más gruesos). La diferencia entre ellas radicaba en el parámetro de la altura, ya que la de tubos más gruesos hacia un sonido más grave y la de tubos más delgados su sonido era más agudo. También, dependiendo del tubo que soplamos (más corto o más largo), el sonido que se produce es más suave o más fuerte. Respecto a la duración, como es un instrumento de viento, si soplamos soltando poco aire el sonido es corto y si soplamos fuerte, soltando mucho aire, la duración del sonido es más larga. Cabe decir que este instrumento lo podrían realizar los alumnos con ayuda de el/la maestro/a. Nosotras lo decoramos con gomets, pero caben otras posibilidades.

Merece la pena destacar que, soplar es una buena praxia para ejercitar la musculatura y potenciar la adquisición del lenguaje, sobre todo en los niños que están en la fase de adquisición.

Nuestro juego con las flautas lo titulamos “TROBA QUINA FLAUTA SONA”. Para jugar, en primer lugar los alumnos escucharán el sonido de cada una de las flautas para que asocien la flauta a su sonido. A continuación, saldrá cada vez uno de los alumnos (que deseen) y se le taparán los ojos para que cuando suene una de las flautas intente adivinar de qué flauta se trata.