LAIA A L'INSTITUT DE LES MERAVELLES!!

De segur que tots alguna vegada, i en recordar el nostre pas per l'escola o institut, hem fet comentaris d'alguna malifeta o curiositats sobre algun professor. Alguns els recordem vagament, altres van passar per la nostra aula sense pena ni glòria i d'altres, segurament menys, els recordem d'una manera especial. Són aquells mestres o professors que ens van emocionar, que ens van fer descobrir un fum de coses, que van estar molt a prop de nosaltres, que vam gaudir amb les seues explicacions, que ens van fer viatjar, observar, fer recerca, criticar, pensar, respectar..... Són aquesta mena de mestres els que veritablement mai oblidem.

Josep Alcover és sens dubte un d'aquests professors, un professors de música que no deixa indiferent a ningú. L'alumnat de l'IES Pare Arques de Cocentaina pot estar ben orgullós de tindre aquest ensenyant.
Ha aconseguit entusiasmar el seu alumnat i emocionar-los amb aquest nou projecte. Laia a l'institut de les meravelles és, com diu el professosr Josep M. Sanchis " Un projecte genial, que encoratja la nostra malmesa educació (...) de molta gent que desinteressadament s'implica amb il·lusió per fer que l'educació i els instituts no siguen llocs grisos on es creuen els dits perquè el matí acabe sense cap desgràcia, sinó que siguen llocs on aprendre a treballar junts i a conviure"

LA HISTÒRIA

Laia és una alumna de batxillerat d’un institut qualsevol on les coses transcorren amb la normalitat i la monotonia amb què normalment transcorren les coses. Els professors de l’institut de Laia fan la seua feina, però sense apassionar-se massa (per dir-ho suaument), Laia és una alumna amb una sensibilitat especial i tal vegada per això és precisament ella qui veu una possible eixida per a trencar una mica amb la rutina que l’angoixa.. Lluny dels seus companys adormits i dels seus professors avorrits Laia descobreix que un altre món és possible. Però el món fantàstic no està mancat de perills doncs la Regina de Cors pot glaçar-te d’una mirada o d’un cop de veu. A la fi la pel·lícula no sols és un càntic al treball coral i fet entre tots (genial l’escena del ball final on participen alumnes i professors al pati de l’institut), sinó també a la llibertat individual de cadascú i al respecte per la diferència. En aquest cas cal destacar a parer meu l’escena rodada al Col·legi El Bosco, on un xiquet increïble (Brotons) interpreta a la perfecció el rol de l’alumne obligat a ser com els altres, a fer com els altres. Tot això sense que hi haja mala voluntat en la mestra, sinó només la reproducció dels estereotips que hem après d’altres i que repetim sense pensar (molta atenció a la lletra de la cançó).

Cal destacar ací l’esforç i els magnífics resultats extrets pels alumnes. L’excel·lent veu deBerta Íñiguez, qui no deixa d’aprendre de la mà del cantautor contestà Andreu Valor i que ja ha actuat en molts escenaris importants del Pais Valencià o Barcelona. També la magnífica veu i interpretació de Mario Coloma I el descobriment de la portentosa veu d’Enric Moltó, que se’n surt perfectament en una cançó ben difícil.

Un projecte genial, a crear, en definitiva, perquè segurament la creació és la millor eina de resistència contra aquesta dèria d’eixugar-nos l’avenir, de retallar-ho tot menys els cabells que vertaderament s’haurien de retallar que ni són els nostres, ni són els del nostre futur representat pels nostres alumnes.

http://www.dailymotion.com/video/xltpai_laia-a-l-institut-de-les-meravelles_school