Pròximament, el dia 19 de març és un dia gran per a tots els valencians. No només celebrem el dia de Sant Josep i el dia del pare sino també la cremà de les Falles. No hi ha en tot el món cap atra festa que atesore tal nivell d’història, d’art i de cultura popular com les Falles del nostre Regne.
Yo, com a valenciana que soc, em sent i em sentiré profundament orgullósa d’una festa tan preciosa, tan espectacular i sobretot tan diferenciadora. I no és per a menys. Les Falles, igual que uns atres puntals del folclor valencià (la Magdalena de Castelló, la Tomatina de Bunyol, les Fogueres de Sant Joan, els Moros i Cristians o el Misteri d’Elig) constituïxen elements enriquidors de la nostra cultura i sobretot un símbol identitari que demostra, una volta més, que els valencians, també en este camp, tenim una cultura pròpia i diferenciada de la dels espanyols i els catalans. Li dolga a qui li dolga.
Les Falles són un nexe d’unió dels valencians que es viu no a soles en el Cap i Casal sino en tot el pais valencià. En Alzira, per exemple, és la segona ciutat del món en major número de monuments fallers (quaranta, u per cada 1.000 habitants). Elda celebra també les Falles, encara que en setembre. I són moltíssims els valencians de les comarques del nort i del sur que s’acosten estos dies al Cap i Casal per a poder fruïr de la música, de la pòlvora i el foc, de la festa, en general de l’ambient faller.
Visca València i visquen les Falles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada