Antigament es celebraven tres dies de pasqua: diumenge de Resurrecció, dilluns i dimarts. En aquets dies la gent eixia en família o en quadrilla d’amics al camp a berenar i a menjar-se la “mona”. Hi havia la costum d’estrenar alguna cosa nova, sobretot les xiques, que es feien i brodaven els “ davantals de Pasqua i era quasi un ritual estrenar espardenyes noves.
Alguns grups de joves més nombrosos, o més adinerats solien alquilar els servissis d’un “acordionista”, para que els amenitzés la festa i poder ballar abans i després de berenar. Entre els balls típics no podia faltar “La tarara”, esta es ballava en corro, alternant-se xics i xiques agafats de la mà i que a la vegada cantaven cançonetes com les següents:
“Els fadrins del poble Son tres dies de Pasqua,
ja no pinten res, son tres dies de jugar,
els que pinten ara embolar el catxirulo,
són els forasters; i després a berenar”
si que pinten sí, “Ai xúmbala, caxúmbala,
si que pintaran, ai, x,umbala i olé,
que les xiques guapes i si no te la rexumbes
a buscar-los van” jo te la xumbaré”
“ La tarara si, Ja s’acosta Pasqua
la tarara no, Pasqua de les mones,
la tarara mare xe que pantorrilles
que la balle jo. tenen les xicones”
També es jugava a altres jocs com : jugar a perseguir-se, a amagar-se, a “las prendas”, etc., s’aprofitava l’ocasió per a cortejar a les joves i molts dels festejos s’iniciaven com a conseqüència de les relacions que s’establien entre els xics i les xiques en aquets dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada