TAARE ZAMEEN PAR(Estrellas en la tierra)

"Cada niño es especial"

Película sobre un niño con dislexia en la India, es un largometraje excepcional que de forma sencilla, pero con una sensibilidad excepcional, cuenta la historia de muchas familias con un/a niño/a con dislexia y/o cualquier otra dificultad específica de aprendizaje. El daño tan inmenso que el desconocimiento sobre estos fenómenos en el entorno que rodea al niño/a, la familia, el centro escolar, puede causar en un niño o una niña con una inteligencia normal y con una imaginación desbordante que vive en su mundo feliz, donde el dolor y el sufrimiento no encuentran lugar, queda reflejado con tanta sencillez y a la vez con una complejidad enorme en la película, que cualquiera que tenga la oportunidad de verla quedará conmovido por ella.

A Continuación podeis ver dos videos, uno en el que a través un video musical se expresa lo que siente un niño con dislexia que no es comprendido y el siguiente donde el profesor explica a los padres la dislexia de su hijo.

EL MUSICOGRAMA

La cucaracha, la cucaracha, ya no puede caminar...

MONÍSIMAS CHICAS, HEMOS ESTADO GENIAL Y AL QUE NO LE GUSTE, ¡QUE SE QUEDE EN CASA!. AHÍ QUEDA ESO.

Yo, También.

LA OLA (DIE WELLE).

25 D'ABRIL

"25 D'ABRIL : L'ESPERIT D'UN POBLE I  305 anys  D'ESPERANÇA I DE FUTUR"

Un dia com hui de l’any 1707, va tindre lloc la batalla d’Almansa, com a conseqüència de la qual, els Borbons van guanyar la guerra i van governar l’estat espanyol, derogant els Furs del Regne de València.  

Aquell 25 d’abril de fa 305 anys, van ser el començament de la derogació de l’ús del valencià, imposant el castellà amb el decret de Nova Planta.

Un 25 d’abril de 2012, he contemplat a alumnes valencians en el col·legi, en el parc, al carrer....en tots els contextos.

 En ells veus fills i filles de lituans, de búlgars, de cubans, de marroquins, d’anglesos, d’hondurenys, d’equatorians, de l’Àfrica negra, de castellans i  de valencians. Tots amb un nexe comú, juguen, parlen i estudien en valencià, aquella llengua que va ser abolida per decret fa 305 anys.

No importa el seu origen, el que es demostra en aquesta reflexió és que la llengua no enten ni de colors, ni de races ni de països. La llengua val per comunicar-se, una llengua perseguida per molts i menyspreada per part de la pròpia gent que l’ha escoltat parlar als seus pares, mares i avantpassats i que veuen en el seu ús normalitzat un perill per a la seu identitat com a valencians, valencians autèntics.

En aquest 25 d’abril, dia que es commemora la desfeta de la batalla d’Almansa, vull alçar un veu d’esperança cap al futur de la nostra llengua al veure com els xiquets i xiquetes juguen en valencià, canten en valencià, pensen en valencià, estimen en valencià,  TOT EN VALENCIÀ, sense importar els orígens dels seus pares, com l’escriuen i parlen,  i es de gran orgull i satisfacció  com l’estimen, per que el valencià és la seua llengua i ho serà sempre, vinguen d’on vinguen. 

Per últim agraïr i felicitar a tots aquells que som valencians i per creure en nosaltres mateixos i per estimar el nostre Pais, perquè la lluita continua.

PER A NOSALTRES TAMBÉ, PERQUÉ EL VALENCIÀ FOU, ÉS I SERÀ LA NOSTRA LLENGUA I LA NOSTRA CULTURA.

23 ABRI DIADA DE SANT JORDI

Hi ha tradicions que mai s'haurien de perdre, són aquelles que quan s'aproxima la data, ja comences a fer alguns preparatius previs. Avui és Sant Jordi i per mi és un dels dies més especials de l'any, per tot el que representa. 

És un dia que crida a sortir al carrer i no quedar-se a casa, veure les parades de roses, cada any més estrambòtiques, amb pètals de diferents colors, amb guarniments futuristes, etc. També parades de llibres, on a primer terme sempre veuràs els mateixos a diferents parades, els llibres mediàtics, aquells que demà sortiran a totes les notícies en la llista dels més venuts, però si remenes una mica, també trobaràs altres llibres, no tant coneguts, però amb el mateix o més valor literari.

I és que Sant Jordi recull l'essència de dues grans passions meves: la roses, és a dir: les flors, les plantes, i la botànica; i els llibres: la cultura, el saber, l'aprendre. És un petit detall, com una rosa, que regales a una persona estimada, que no té perquè ser la teva parella, potser una amic, un familiar, un conegut, on li dius sense paraules diferents mots com : amor, tendresa, estimació, etc.

Sant Jordi és una tradició fantàstica, que cada any més cultures llunyanes se la fan seva, i és possiblement la tradició catalana amb més bons símptomes de salut, aquella que no ens passa pel cap que hagi de desaparèixer, sinó tot el contrari, ja que cada any es regalen més roses i llibres.

"Qui sap si podré conquerir-te amb aquest fràgil present. Ho he pensat, no cregues que no i em veig part d'aquestes fulles, de cada pétal.   Les lletres són cada cosa que em muir per dir-te, la rosa fruit de la meua imperfecció en forma d'espines però amb disculpa contínua amb l'aroma i suavitat que et regale". 

"Feliç Diada de Sant Jordi" i felicitats a “Jordi”.

MOROS I CRISTIANS D'ALCOI

AVANT AMB L'ENTRA DE MOROS I CRISTIANS D'ALCOI!!

Sant Jordi no està només associat al llibre, a la rosa i al llegendari heroi que va matar el drac per salvar la princesa. També és el patró d'Alcoi, en honor del qual tenen lloc la Festa major o Festes de Moros i Cristians de la localitat, declarades d'interès turístic internacional el 1980.

Gairebé 5.000 persones representen la gesta medieval ocorreguda a Alcoi el 1276, en la qual, segons la llegenda, Sant Jordi tingué un protagonisme decisiu en la conquesta catalana de la ciutat alcoiana, en mans sarraïnes.  Els   participants s'agrupen en dos bàndols, el  moro i el cristià, formats cadascun per 14 filades o agrupacions de festers, que representen, simbòlicament, el combat pel manteniment de la ciutat o la seva conquesta, respectivament. 

La festa comença a escalfar motors dos dies abans de Sant Jordi, el 21 d'abril, en l'anomenat Dia dels Músics. A 2/4 de 8 de la vesprada té lloc la festa del pasdoble, on desfilen totes les corporacions musicals. La desfilada acaba al pont de Sant Jordi, on hi té lloc un espectacular castell de focs. 

Diada de Sant Jordi 

L'endemà, dia de Sant Jordi, es toca Diana a les 9 del matí, que dóna pas a l'inici de la marxa dels dos bàndols per recorreguts diferents, fins a trobar-se a la plaça d'Espanya.

El dia de Sant Jordi és especialment emotiu perquè té lloc la Processó de la Relíquia, a les 11 del matí, en què es trasllada la imatge del sant a l'església de Santa Maria. A partir de les 7 de la vesprada, una segona processó, la General, retorna la relíquia al temple acompanyada de la imatge eqüestre de Sant Jordi.

El Sant Jordiet, que és el xiquet que es tria per sorteig cada any per representar el patró dels alcoians, protagonitza els actes d'este dia. 

Després d'una jornada tant solemne, és de justícia que, a 2/4 de 12 de la nit tingui lloc la Retreta, una desfilada informal de festers sobre carrosses guarnides i il·luminades, que culmina amb un castell de focs al pont de Sant Jordi. 

Per últim, a l’endemà el dia 24 d’abril finalitzen els actes amb l'Aparició. Amb totes les llums apagades, a 2/4 de 10 la nit, apareix el Sant Jordiet sobre els merlets del castell, muntant un cavall blanc i llançant fletxes que s'arrepleguen i guarden com a record, entre el ventament de campanes i els acords de l'Himne de la Festa. 

23 D'ABRIL, DIA DEL LLIBRE I DE LA ROSA

Per a aquest dia tant especial, 23 d’abril  “Sant Jordi”,  Dia del Llibre i de la Rosa,  passa't per la llibreria, a ser  posible, per la llibreria  “Bullanga” situada en Castelló de Rugat.

I regala un llibre al teu estimat o estimada,  als teus fills/es,  nets o a qualsevol altra persona, infant o adult.

REGALAR  LLIBRES,  ÉS REGALAR CULTURA.   Fes-Ho!!

S'acaba de publicar el llibre de poesia “23 roses de Sant Jordi”, de Jaume Subirana, 23poemes, 23 declaracions d'amor poètiques, 23 roses per al 23 d'abril.   Una acurada selecció de poemes d’amor, de tots els temps i d’arreu del món. Poemes per portar a la butxaca i regalar en aquest Sant Jordi.  Una proposta molt bonica i un llibre del que cal prendre nota per regalar.

“La cosa més important és que l’Amor no comet injustícies ni contra els déus ni contra els homes, ni tampoc en rep d’ells” .

LA CHICA QUE TOCA EL VIOLÍN

REFLEXION DE UN NIÑO

LA NUEVA SUBIDA

El gobierno se plantea subir las tasas universitarias, hasta 540 € más, ¿qué os parece?. Como los españoles estamos tan bien económicamente, ahora las familias a pagar más.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/04/19/actualidad/1334839235_884063.html

AMBIENTADOR DE FLORS I PLANTES NATURALS

A continuació ús deixe els passos amb les imatges corresponents per tal de fer un ambientador natural.

Aquesta activitat la varem  realitzar el dijous passat a la ludoteca, amb els xiquets  del segon cicle d’educació  Infantil i  amb alguns de Primària.

Va ser una activitat molt entretinguda i de gran interés, ja que els xiquets/es estaven encantats amb el resultat final.

Els més majors van poder fer-ne diversos, ja que ho feien amb més rapidesa i a més van aprofitar per regalar-los als seus familiars i llavors decorar la casa amb personalitat pròpia i amb diferents aromes de la terreta.

Els ambientadors no sols erende la planta d’Espigol sinó que hi havien de diversos tipus com: Menta, Pi i Romaní.

ABANS, LA FESTA DE PASQUA

Antigament es celebraven tres dies de pasqua: diumenge de Resurrecció, dilluns i dimarts. En aquets dies la gent eixia en família o en quadrilla d’amics al camp a berenar i a menjar-se la “mona”. Hi havia la costum d’estrenar alguna cosa nova, sobretot les xiques, que es feien i brodaven els “ davantals de Pasqua i era quasi un ritual estrenar espardenyes noves.

Alguns grups de joves més nombrosos, o més adinerats solien alquilar els servissis d’un “acordionista”, para que els amenitzés la festa i poder ballar abans i després de berenar. Entre els balls típics no podia faltar “La tarara”, esta es ballava en corro, alternant-se xics i xiques agafats de la mà i que a la vegada cantaven cançonetes com les següents:

“Els fadrins del poble Son tres dies de Pasqua,

ja no pinten res, son tres dies de jugar,

els que pinten ara embolar el catxirulo,

són els forasters; i després a berenar”

si que pinten sí, “Ai xúmbala, caxúmbala,

si que pintaran, ai, x,umbala i olé,

que les xiques guapes i si no te la rexumbes

a buscar-los van” jo te la xumbaré”

“ La tarara si, Ja s’acosta Pasqua

la tarara no, Pasqua de les mones,

la tarara mare xe que pantorrilles

que la balle jo. tenen les xicones”

També es jugava a altres jocs com : jugar a perseguir-se, a amagar-se, a “las prendas”, etc., s’aprofitava l’ocasió per a cortejar a les joves i molts dels festejos s’iniciaven com a conseqüència de les relacions que s’establien entre els xics i les xiques en aquets dies.

“ A Pasqua les miradetes, i a Sant Vicent les parauletes”.

Caza del tesoro "El medio ambiente"

Caza del tesoro "El medio ambiente"

VOLEM UNA SOCIETAT DE RESPECTE

Cert que de bons i roïns hi ha en tots els llocs. Aquest personatge públic de Cocentaina va avergonyir a la paraula que pregona i a un gran número de "socarrats" humils i amb gran capacitat d'estima pel proïsme, sense ser creients.

Estic convençuda que les persones que actuen així, al igual que els que critiquen la nostra cultura, coixegen del mateix peu, son incapaços de creure's la seua fe, ni estimen cap cultura.

Una persona capaç de sentir admiració per la seua fe, cultura,  llengua, ideologia...és incapaç de dir-li a altra que el que sent és incorrecte, perquè les persones que realment estimen, saben respectar el valor d'aquest sentiment i s'alegren que altra persona siga capaç de sentir el mateix, per molta diferència que existisquen entre ambdues.

Creure's superior i pregonar opinions tan indiscriminades, homòfobes, retrogrades..., fomenten la precarietat de la humanitat i ens fan més ignorants.

Tan culpable és qui ho diu, com qui ho pensa! Canvia la teua mentalitat i sigues capaç d'absorbir l'encant de cada persona, que així aprendrem a conviure i a més plenament feliços de contagiar-nos de felicitat.

Viu i deixa viure!

 http://www.publico.es/espana/428629/el-obispo-de-la-bandera-franquista-y-el-manual-para-curar-gays

Pascua de Resurreción

En la hoja parroquial de la Iglesia San Miguel Arcángel de Benigánim que han escrito para las semanas del 26 de marzo al 1 de abril y Semana Santa 2012, hay un artículo que me ha gustado mucho y quiero compartir con vosotros, se llama “A eso de caer y volver a levantarte”.

¡Qué disfrutéis mucho en estos días!

FEM MONES DE PASQUA!!!!!

Hui, 5 d'abril, a la ludoteca hem preparat mones de pasqua.

A la foto podeu vore el resultat de les mones abans de coure, amb el nom dels xiquets i xiquetes que les han fet.

Amb la col·laboració dels forners han fet unes mones de categoria a les que no li faltava l'ou.

Tots els xiquets/es s'ho han passat d'alló més bé i ens mostraven les mans d'uns improvisats forners.

Ara només queda "menjar-se" la mona de pasqua!!!

A continuació ús deixe els enllaços de les cançons tipiques de pasqua per a q disfruteu, mentres mengeu la mona!!

http://www.youtube.com/watch?v=DCumVMyQtZkhttp://

www.youtube.com/watch?v=z2GEwtwK7Hw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=MD5GE4orkpk&feature=relmfu

Vint-i-cinc anys de trobar-nos, 2012

25ª TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ 

Més de 14.000 persones reivindiquen els programes d’ensenyament en valencià com a base del plurilingüisme educatiu.

25 anys després de la primera Trobada de la Vall d’Albaida, Ontinyent torna a acollir la Festa per la Llengua de la comarca, un acte lúdic i reivindicatiu que ha obert el període de celebracions primaverals d’estima pel valencià i de defensa d’un sistema educatiu de qualitat i públic amb el lema:

“Sí al valencià! No a les retallades!”

Cançó de la trobada 2012:

http://www.goear.com/listen/3d3e425/vint-i-cinc-anys-de-trobar-nos-saul-gomez-soler-sergi-gomez-i-soler

*

Atenció valldalbaidines!
Atenció valldalbaidins!
Una... dihuit... i vint-i-cinc!

Ens trobem cada anyada en un bon lloc de la Vall
xiquets, joves, pares, mestres, que aprenem en valencià,
i en fer festa i germania també teixim nostra veu
per dir fort i amb alegria quin futur ens mereixem.

Vint-i-cinc anys de trobar-nos per cantar pel valencià.
Vint-i-cinc anys estimant-nos i de créixer sent germans.
Tanta gent que és arribada per a donar-se les mans
i tant de camí que espera per guanyar junts el demà.

Bentrobats sou Mariola i estimat Benicadell.
Que passen la Serra Grossa i els Alforins del Ponent.
Els pobles de vora riu i els pobles del Coll de Llautó.
Marquesats i baronies, i els veïns del Buixcarró.

Vint-i-cinc anys de trobar-nos per cantar pel valencià.
Vint-i-cinc anys estimant-nos i de créixer sent germans.
Tanta gent que és arribada per a donar-se les mans
i tant de camí que espera per guanyar junts el demà.

Angelets som, i Dimonis!, som Cabets i som Gegants!
Trebanelles i campanes!, tots som Moros i Cristians!
Som foc en vespra de festa, som com l'aigua del Pou Clar.
La Vall que dansa i avança estimant-se el seu parlar.

Vint-i-cinc anys de trobar-nos per cantar pel valencià.
Vint-i-cinc anys estimant-nos, i de créixer sent germans.
Vint-i-cinc anys de fer rogle, bona terra i millor gent!
I ara toca celebrar-ho! Anem tots cap a Ontinyent!

*